diumenge, 26 de febrer de 2017

Cor de núvol, de Cathy Cassidy


Cor de núvol
Cathy Cassidy
Estrella Polar

A mi el llibre m'ha agradat molt, i això que no solc llegir. 

El recomano a tota la gent que li agradi llegir llibres.



Hassna Rafik, 4t ESO

A butxacades, de Joan Todó


A butxacades
Joan Todó
Labreu

És un llibre de contes que no m'ha agradat gaire. 

Aquest llibre el recomano a la gent que tingui més facilitat d'entendre les coses i als que no els agrada llegir llibres llargs perquè aquest llibre no és molt llarg.

A no m'ha agradat perquè és molt difícil d'entendre i hi ha diferents contes dins del llibre que t'emboliquen molt.



Osama Sanhajy, 4t ESO

dijous, 23 de febrer de 2017

El desert de l'oblit, d'Andreu Carranza


El desert de l'oblit
Andreu Carranza
La Galera

El protagonista mitjançant les aventures es va trobant personatges de diferents religions que hi ha al món. 

El recomano a tota la gent que li agraden les novel·les d'aventura. A mi m'ha agradat tot el llibre, menys una cosa: perquè parla sobre la literatura de Ramon Llull.


Mohamed Derkaoui

El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat


El nen que va xatejar amb Jack Sparrow
Francesc Puigpelat
Bromera

La historia que tracta d'un nen a qui li fan bulling a l'escola i a casa les coses no van molt bé entre els seus pares. El seu pare és dibuixant i té una ment molt oberta i la seva mare és molt treballadora i es precupa per totes les coses... 

Total: organitzen un concurs de Facebook diu que el que escrigui les tres millors frases de totes les pel·lis de Pirates del Carib tindrà un xat amb en Jack per Skipe i...    

Jo el recomanaria a nens entre 10 i 14 anys. És per fer-te sentirte més segur de tu mateix i ser més autocrític. A mi m'ha agradat molt perquè la història es pareix molt a la realitat.


Gabino Aixendri Oraa, 4t d'ESO

El mundo amarillo, d'Albert Espinosa


El mundo amarillo
Albert Espinosa
Debolsillo

Principalmente dice que no quiere explicar su vida durante el tiempo que tubo cáncer, que es lo que quieren la editoriales, por eso solo explica cosas que para el cree que son importantes por ejemplo que el tuvo tres cánceres: pierna, pulmón derecho y hígado. Durante más de medio libro explica que son los amarillos para él, como encontró los suyos y como puedes encontrar los tuyos. También explica que en el hospital, en la época que paso por cáncer, hizo un grupo de amigos los cuales se hacían llamar los pelones.

Lo recomiendo a todo aquel que le guste leer cosas que pueden estar pasado ahora y que el libro explica, que haya visto la serie ya dicha anteriormente y a quien conozca un poco el autor y un poco de su vida.

A mi me ha gustado mucho porque, aparte que es un escritor que me encanta este libro, fue el que inspiro la serie "Polseres vermelles". Me costó entender algunas cosas, pero a medida que seguía leyendo lo iba entendiendo.


Sílvia Colomines, 4t ESO

L'escarabat d'or/Els crims del carrer Morgue, d'Edgar Allan Poe


L'escarabat d'or/Els crims del carrer Morgué
Edgar Allan Poe
Vicens Vives

Aquest llibre té dos parts: la primera part parla sobre un escarabat d'or que es troba un home que investiga el misteri i d'on prové l'escarabat. La segona part, parla sobre uns crims de dos dones que les assassinen al carrer Morgue i investiguen la mort d'aquelles dones.

A mi m'ha agradat bastant i el recomanaria a la gent que els agraden els llibres de misteri i intriga. El que m'ha agradat del llibre és el misteri i les investigacions que es fan per trobar la solució; el que no m'ha agradat és el vocabulari que és un poc difícil.


Genís Jorge Jarque, 4t ESO

Manolito Gafotas, d'Elvira Lindo


Manolito Gafotas
Elvira Lindo
Alfaguara

Manolito és un noi graciós que sempre està dient frases molt divertides. El seu milor amic, el Orejones, el posa en problemes. El Yihad és el que sempre es posa amb la gent i a Manolito sempre li está pegant i li trenca les ulleres. Manolito té un germà que es diu Imbècil. És el nom que li va posar Manolito quan va néixer. La seva mare sovint li pega calbots, de vegades el dolor li dura força estona... 

Jo us vull recomanar aquest llibre perquè a mi m'ha agradat molt, ja que és molt divertit i tracta de les aventures que ha de passar un xiquet que es diu Manolito amb el seu avi Nicolàs i els amics. 

El recomanaria a la gent a qui li agrade llegir llibres divertits i amb protagonistes graciosos com ho és Manolito.


Jhordan Cobos, 1r A

dilluns, 20 de febrer de 2017

El corredor del laberinto, de James Dashner


El corredor del laberinto
James Dashner
Nocturna

Thomas el protagonista es va despertar en un ascensor que estava en moviment, no sabia on anava i a l'obrir la porta de l'ascensor es troba un munt de gent rodejada d'uns murs gegants i dins hi ha un petit bosc. Cada mes, l'ascensor puja amb un nou jove i menja per sobreviure. Els corredors sempre entren al laberint a recorre'l tot per trobar una sortida: entren al matí i surten a la tarda, abans que es tanquen les portes. Dins del laberint hi ha bitxos que surten de nit i es mengen tot el que es troben per davant. 

Thomas intenta ser un corredor però no el deixen fins que tots ho decideixen. Els corredors ja havien entrat al laberint i ja tardaven una mica. Mentrestant plou, eren dos i de cop apareixen del no-res: a un l'han picat i l'altre intenta ajudar-lo. Les portes a poc a poc s'anaven tancant i no podien més. Thomas entra al laberint a ajudar-lo, però les portes ja s'havien tancat i no podien sortir. Minho li diu que ja estan morts, però Thomas no es rendeix. Després d'uns dies intenten sortir però amb poca gent. Ava els ha ficat al laberint per fer unes proves... Thomas acaba sortint de l'Àrea, però es troba amb moltes dificultats.    

Sincerament, m'ha agradat molt. És una mica diíicil de llegir, però una vegada he començat a llegir-lo m'he enganxat. Hi ha també la seva peli. Jo he llegit el llibre i he vist la películ·la perquè m'ha agradat molt.

El recomano a la gent que li agrade llegir llibres, llibres de aventures, i el recomano també a la gent de la meva edat.

Abdellah Ohanni, 4t ESO

El gos que corria cap a un estel, de Henning Mankell


El gos que corria cap a un estel
Henning Mankell
Estrella Polar

En Joel, un noi de 12 anys, té moltes preguntes, de les quals moltes en vol saber la resposta. En Joel es fa aquestes preguntes durant el llarg i fosc hivern, i busca el gos que corria cap a un estel solitari. Quan troba el gos solitari respon a la seva pregunta més important. 

A mi m'ha agradat bastant perquè aquest llibre va d'aventures i per veure lo forta que arriba a ser una persona. En Joel va ser fort i va tindre prou coratge per respondre totes les preguntes.

El recomano a gent amb paciència perquè n'has de tindre'n molta perquè tarda bastant a trobar totes les respostes de les preguntes i, sobretot, et tindrà la intriga de la última.

Ana Stirbu, 4t ESO

Katalepsis, de Maria Mercè Roca


Katalepsis
Maria Mercè Roca
La Galera

El llibre va de un noi que es diu Eric, que té una malaltia que és la catalèpsia. Ell i el seu amic Gerard aprofiten aquesta malaltia per fer bromes i divertir-se. Finalment, es troba amb una sèrie de problemes que no s'esperava...

El llibre a mi m'ha agradat bastant, ja que jo no sóc de llegir i en canvi m'he sentit absorbida per la història i amb moltes ganes de saber com acaba.

El llibre el recomanaria als nois i noies que es diverteixen llegint temes relacionats amb joves, drogues, romanços...


Kimberley Aladesa Nebot, 4t ESO

Wonder, de R. J. Palacio


Wonder
R. J. Palacio
Columna

Tracta d'un nen que té una deformació a la cara i s'ha de sotmetre a moltes operacions. No ha anat mai a l'escola i els seus pares decideixen portar-lo per començar la secundària. 

Primer passa per uns quants problemes, però tot es soluciona: fa amics i acaba sent un més.

La recomano als joves de 12 o 13 anys que els agrade llegir, ja que és llarg, però molt "xulo". A mi m'ha agradat moltíssim el llibre. M'ha agradat molt tot el llibre, però sobretot un dels últims capítols: PREMIS.

Anna Cardona Ponce, 1r d'ESO

divendres, 17 de febrer de 2017

El nom del vent, de Patrick Rothfuss


El nom del vent
Patrick Rothfuss
Plaza & Janés

Tracta de les aventures d'en Kvothe, un home excepcional.

A mi m'ha agradat moltíssim i el recomano a tothom, té de tot! El considero el millor llibre que he llegit mai.


Marc Riba, 4t d'ESO

dissabte, 4 de febrer de 2017

El palacio de la medianoche, de Carlos Ruiz Zafón


El palacio de la medianoche
Carlos Ruiz Zafón
Planeta

Un personaje llamado Jawahal, és un hombre que trabajó con el padre de Ben y Sheere. Jawahal tenía varios traumas que le hicieron ingresar en un psiquiátrico. Al salir de allí, volvió a contactar con el padre de los muchachos, y por alguna extraña razón, decidió vengarse de él. Pero no tuvo suficiente con matar a su amigo y a la mujer de éste... También juró que mataría a su hijo cuando éste saliera del orfanato. Con lo que no contaba Jawahal es que su amigo no había tenido un hijo, sino dos... 

El padre de Ben y Sheere era un ingeniero muy reconocido, y fue una estación de tren lo que le llevó a la muerte. A menudo los niños tienen visiones del tren y el accidente de éste el día de su inauguración. Sheere se reencuentra con Ben y sus amigos porque su abuela va al orfanato para advertir al director de que Ben está en peligro, pues la amenaza de Jawahal se encuentra a punto de cumplirse. El plan de la abuela, Aryami, es escapar de la ciudad. Sin embargo, las circunstancias hacen que Ben y Sheere conozcan algo sobre su historia y decidan enfrentarse a Jawahal. Por supuesto, sus amigos los ayudan en la investigacion de la historia y luchar contra su enemigo. 

Al final, Jawahal resulta ser el espíritu de Lahawaj que quiere vengarse de la sociedad que, por ansia de poder, le arrebató la vida. Su último objetivo es eliminar a su hijo Ben y entrar en el cuerpo de Sheere para volver a la vida, pero, gracias al sacrificio de Sheere, Ben consigue derrotar a Jawahal y todo vuelve a la normalidad.

A mi me ha gustado muchísimo. Yo lo recomiendo principalmente a la gente que le guste leer y a los que les guste las historias intrigantes, fantásticas y misteriosas. 

Pienso que es uno de los mejores libros que he leído. Tiene de todo: acción, miedo, intriga y, sobre todo, nos muestra que si la amistad que hay entre un grupo de jóvenes es muy fuerte, podemos ser capaces de superar cualquier adversidad sin ningún problema. Es un libro que es un poco largo, pero a la vez es tan entretenido que te lo lees volando. También es uno de esos libros que a medida que va avanzando la historia vas atando cabos. Como otras novelas de Carlos Ruiz Zafón es una novela fantástica y de terror, con seres sobrenaturales. Me ha encantado la originalidad, como está narrada, Está muy bien escrita y con muchos detalles.
Saida el Bahaoui, 4t ESO

El nom del vent, de Patrick Rothfuss


El nom del vent
Patrick Rothfuss
Plaza & Janés

El llibre explica les aventures d'en Kvothe, un home excepcional.

A mi m'ha agradat moltíssim i el recomano a tothom, té de tot! El considero el millor llibre que he llegit mai.


Marc Riba, 4t d'ESO